divendres, 11 de novembre del 2011

La Morella per la via ràpida

La zona de la Morella (595 m) és un altre exponent de la resistència de l'encant eixut del sud del Garraf a les omnipresents agressions humanes. Ni la carretera del Rat Penat a la Plana Novella, ni els ràdars de l'Exèrcit, ni l'antic abocador de la vall de Joan han aconseguit que deixi de valer la pena escapar-se a estirar les cames pel Rascler i per la dolina de Campgràs, per acabar pujant al cim més alt del massís.

L'objectiu era, sense llevar-se aviat ni fer cap esforç de muntanyista seriós, aprofitar una mica el meu primer matí lliure després de quatre setmanes de bogeria laboral (la subtitulació del festival Beefeater In-Edit), i vaig optar per fer una passejadeta i revisitar el cim de la Morella, al qual només havia pujat una vegada, l'any 1991, en una excursió amb l'escola Montserrat, guiada pel Jaume Marsé, sens dubte la persona que més em va ensenyar a estimar les humils meravelles naturals de la nostra comarca.

Com que no tenia gaire temps, vaig fer tota l'aproximació que vaig poder amb cotxe: la carretera de les costes fins a la urbanització del Rat Penat, i d'allà amunt pel port de primera categoria que van fer els ciclistes de la Volta a Espanya l'any passat fins al pla d'en Querol. Allà, en una cruïlla de la qual surt una altra carretera, tallada per una tanca, que du cap al ràdars, hi ha un pàrquing on és molt còmode deixar el cotxe. A partir del pàrquing, en un quart d'hora, entre nombrosos avencs (el camí passa perillosament a la vora del de la Sílvia, el de l'Asensio i el dels Llambrics), et plantes a la dolina de Campgràs, un prat rodó i ben pla d'argila vermella que seria encara més bonic si no hi hagués les instal·lacions militars i de navegació aèria del Rascler. Allà vaig parar una estona i, quan vaig tornar a engegar, en 15 minuts més era a dalt de la Morella, des d'on es té una vista magnífica de tota la plana del Baix Llobregat i de la ciutat de Barcelona, amb el mar ben present i un munt de serres muntanyoses que sempre fa gràcia d'identificar, des de Collserola fins al Pirineu al nord, passant pel Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat... I des de les muntanyes del Penedès fins als ports de Tortosa cap al sud, amb les muntanyes de Prades i el Montsant. Crec que la Morella i la Mola són els dos miradors més privilegiats de tot el massís, i tots dos són ben fàcils i breus de pujar si hom s'hi aproxima prou amb el cotxe, alhora que ofereixen també la possibilitat de fer ascensions llargues des de baix molt interessants (en el cas de la Morella, des del poble de Garraf, des de Castelldefels o des de Vallgrassa, per exemple). De nou al cotxe, després de donar-li el dinar al petit Joan a Campgràs, vaig decidir baixar per la Plana Novella i pel coll de la Fita fins a Sitges. Aquest passeig motoritzat per les pistes del Garraf fa venir moltes ganes de noves excursions a peu per les precioses masies, en diferents estats de conservació, que taquen tota la geografia del massís. Prometo, doncs, cròniques de sortides més substancioses durant els propers mesos per explorar una mica més aquesta zona, i ara us deixo amb algunes imatges d'aquesta escapada-llampec.

[Font: Mapa - Guia excursionista MASSÍS DEL GARRAF, Editorial Alpina.] Perquè ens en fem una idea, tots aquests símbols amb una semicircumferència i una fletxa cap avall que es veuen al mapa són avencs... Així que millor que tinguem la canalla ben agafadeta. Val a dir, però, que aquestes formacions geològiques, juntament amb les dolines i els rasclers (aquells camps de roques blanques calcàries corroïdes per l'aigua), són els elements que fan tan especial el paisatge d'aquesta zona. La caminada, en total, és d'uns 35 minuts de pujada i 25 de baixada, sense comptar aturades i a un pas tranquil.


Imatges

El turó de la Bena, a l'esquerra, ja ha sortit fotografiat des d'un altre angle en aquest bloc. És una muntanya que, tot i que força insignificant a primera vista, resulta que té un estrany magnetisme per a mi. M'estaria hores mirant-me-la.

L'avenc de l'Asensio, amb 83 metres de profunditat, és un dels que s'obren vora el camí de pujada a Campgràs.

Les tiges seques del càrritx es gronxen amb el vent a Campgràs. És una planta ben vulgar i molt abundant al massís, però és ben bonica si te la mires de prop (amb la macro de la meva Lumix ;).

El Baix Llobregat i tot Barcelona al fons. Quina llàstima haver-me deixat els prismàtics per identificar-ne els barris i els edificis emblemàtics. Sens dubte, aquesta és una excursió de prismàtics.

La carretera del Rat Penat a Plana Novella i a Olivella creua tot el parc natural en diagonal, i és una de les carreteres que he vist en més anuncis a la tele. De debò: sobretot anuncis de cotxes, però també en algun altre. S'ho fan venir bé per enquadrar la imatge de manera que no surti cap línia elèctrica, ni cap pedrera, ni cap urbanització, i fan que sembli una carretera perduda a la fi del món, quan en realitat és una carretera que ens trobem aquí mateix, a 20 km de Barcelona, més aviat al cul del món, en un dels paisatges naturals més maltractats de Catalunya. Però és que la màquia mediterrània amb el mar al fons i els nostres cels de tardor constitueixen plegats un paisatge d'una bellesa única (i heroica, atesos els atemptats que pateix).
Hem fet el cim! En un altre exemple d'enquadrament tendenciós (com el dels anuncis de cotxes), aquesta foto omet allò que assenyalava el Joan, que no era pas la roca blanca del cim més alt del Garraf, sinó uns cagallons de cabra que hi havia sota i que li van cridar molt més l'atenció que la immensitat de les vistes.

1 comentari:

  1. Hola Àlex,

    Hem afegit el blog a la Penedesfera www.penedesfera.cat, la comunitat de bloguers de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

    T'agrairíem que per a difondre i augmentar la xarxa facis un link del teu blog cap al portal. A la barra lateral trobaràs logos i consells per millorar la visibilitat a la Penedesfera. Si vols rebre les informacions de la comunitat envia'ns un e-mail a penedesfera@penedesfera.cat

    Al web trobaràs tot un seguit d'eines per tal de millorar la comunicació i la participació entre els penedesencs a internet.

    Salutacions i felicitats pel blog!

    Daniel García Peris
    www.danielgarciaperis.cat

    ResponElimina