Baixo cul a terra perquè Nostre Senyor em va negar el do de l'agilitat, i el de la força me'l va administrar amb comptagotes.
Baixo cul a terra perquè em vinclo davant de qualsevol descens, perquè on altres veuen diversió, jo veig perill.
Baixo cul a terra perquè la muntanya se'm va revelar als vint anys; de petit, jugava al Lego.
Baixo cul a terra, en definitiva,
per no fer-me mal,
perquè tinc mala sort,
perquè sóc un cagat,
perquè m'estimo la muntanya,
però, francament, no tinc clar que aquest amor sigui correspost.
Calamars amb rossinyols
Fa 3 anys
NOmés falta posar-hi música i convertir-ho en himne i/o lletania.
ResponEliminaFelicitats pel blog, Alecs!